Avui pugem a la Plantació amb la idea de amortitza la patejada de aproximació que hi ha fins allà dalt escalant algunes vias interessants, i la primera escollida es la Integral de la Puerta de la Roca, que ames ens portara a fer el cim de dos Agulles, la Roca de Sant Martí primer i la Roca de Sant Cugat desprès.
De la via en si havien escoltat i llegit que era de les mes bones de la zona, ames de que era una via exigent, exposada i de roca excel·lent.
Lo de exigent i exposada pot variar segon com es miri, que te roca excel·lent es ven cert, aixi com que la via ja es val la hora de pujada per arribar.
Els dos primer llargs no tenen cap misteri i ja en anuncien el tipo de via on estem ficats, escalada de intuïció i navegació amb les assegurances justes per un terreny on la roca millora conforme guanyem metres.
Una vegada fen el primer cim, el de la Roca de Sant Martí, el efecte òptic sense perspectiva fa que al mirar la planxa de roca per on s'endevinin els seguen-tes llargs, aquesta sembli tiesa de pilotes, lo que provoca el encongiment de certa part del cos.
La veritat es que una vegada que fen el petit destrepe entre les dues Roques fins on comença el en tercer llarg, respirem alleujats al comprovar que no es tan tieso com pesàvem.
 |
| Arriban a la R3 |
 |
| L3 |
El quart llarg, es el que presenta els passos mes finets de la via i on la distancia de les assegurances obliga a sortir a navegar buscant la següent chapa.
Arribats a la part mes durilla i on la pared es posa mes tiesa d'aquest llarg, jo vaig veure el cable d'un plom uns metres a munt i a la dreta i li vaig tirar en linea recta a buscar-ho sense rumiar-ho molt i vaig tindre que fer una parell d'aprestades chulas i tensas.
 |
| L 4 |
La sortida de la ultima R també impressiona una miqueta al se desplomat i amb possible caiguda lletxa sobre la reunió, fiquem un tricam a caldo per protegí la apretada i fins al cim.
El descens el fem amb un rapelillo de 20m des d'una cadena a la vessant nord i baixada per la canal de la cara oest.
De material addicional nosaltres solament en ficat un parell de tricams al dos últims llargs.
En resum via guapa, disfrutona i recomanable.
Ei Pelake, ya he visto que has abierto un blog, felicidades.
ResponderEliminarAhora a poner tus aventuras y a disfrutarlo.
Salut bou
Gracias Jose, lo del blog es mas por pasar el rato despues de currar y compartir de paso alguna info de lo que se va haciendo.
ResponderEliminarSi algun dia te animas a apretar en via larga, ya sabes avisa que nos liamos.
Salut
Bones nosaltres la vàrem fer l'altre dia i ens va agradar.
ResponderEliminarBuscant informació de la Sant Baró a les Garrigosses he vist que l'havies anat a fer. Et volia demanar el tema de l'aproximació,on comença la via?s'ha d'aparcar al pàrquing de les coves o la via comença més abaix?.
Merci!
Epa Bloc!!!, La Sant Baró, jo no la tenia feta encara, suposo que es una confusió amb uns altres companys de la colla. Ames ja he vist que la heu fet i la teniu piulada avui mateix en el vostre bloc.
ResponderEliminarEs veu un vioten guapo.
Ei Pelake!. Si la vàrem fer el dissabte. La via està bé, no se si la coneixes peró a mi em va agradar més que la Aresta Jan per exemple ( la S.B. és més via ). Tot i que no deixa de ser una via de resalts, aquests són força llargs i en general guapos. Si la vols anar a fer i necesites info ja sabs.
ResponderEliminarEns veiem a la paret!